La vida del Vicenç s’ha apagat. Ja feia dies que era com una espelma que qualsevol brisa podia donar un ensurt. El Vicenç ha estat mirant al mar tota la seva vida i això que jo no li conec tota, ni molt menys.
Jo he conegut al Vicenç als futbolins del carrer Montserrat. Els divendres, cap allà a les 7 de la tarda, es trobaven dos vells amics (Gabriel Mestre i Vicenç Papiol) per fer una partida de billar. En aquell temps –en que tothom pitjava les boles de qualsevol manera– en Vicenç i en Gabriel donaven la seva lliçó particular. No us penseu, era seriós, congregaven un bon rotllo d’afeccionats car el seu nivell superava amb escreix el de tots els observadors. En aquell temps, era un orgull poder jugar una partida amb qualsevol dels dos. Si tenien temps, no tenien un no per ningú. El primer que et sobtava, era la senzillesa amb que t’alliçonaven. Si, després de 30 anys encara hi ha algú que ho recorda és que els enyorem.
Posteriorment, vam coincidir en diversos actes relacionats amb la Confraria doncs tenia, com diu l'havanera: "les venes salades".
Va ser un honor –parlo en nom de tot el grup de Veles i Vents– participar en l’homenatge que se li va oferir a la III Trobada d’Havaneres. Si reconèixer la tasca dels qui tan han fet és un gest d’honestedat, en el cas del Vicenç dona una satisfacció especial. Ell és qui estava sempre atent a qualsevol necessitat a les trobades i l’eficient encarregat d’obrir i vetllar pel local de la Confraria que servia de vestidor i lloc d’assaig als grups participants. Pot semblar una feina no gaire enrevessada però us puc assegurar que, si al cap davant, hi ha una persona –amb totes les lletres– la cosa esdevé entranyable i agraïda d’allò més.
Entre els futbolins i la Trobada d’Havaneres hem coincidit en moltíssimes ocasions. Cap mal moment (tot i trobar-se malalt), sempre un somriure, sempre el detall de preocupar-se de com estàs tu i la família.
El sentit condol a l’esposa Rafi (cantant del Cor-Orfeó Calafellenc) i la seva filla Mercè.
A la Va Trobada d’Havaneres, a celebrar el proper 1 i 2 d’agost, el grup d’havaneres de Calafell oferirà les cançons a la seva memòria.
Descansi en pau...
Jordi Voltà
Calafell (Baix Penedès)
2 comentarios:
Perdona Jordi, no és que et vulgui esmenar la plana:
Ha mort Vicens Papiol, el "Vicentet del Manco".
Com ja explico en el meu blog, el Vicentet era l'hereu de la família Papiol (Antiga fonda Papiol)
Els Vernet ("Davids"), procedents de La Cala,eren una família que va entroncar amb el Papiol, perquè es van casar amb la Lola i la Teresina, germanes del Vicentet.
Era la família de "Cal Manco", a la vegada parents dels de la Llibreria Papiol "Cal Xic Manco".
També pot ser que el confonguessis amb l'Antnio Vernet, recentment traspasat i que havia rebut un homenatge de la Confraria.
Com bé dius, el Vicentet era una bellíssima persona:
Descansi en pau.
Salut!
J.Mèlich
Efectivament Mèlich, el cognom correcte del Vicenç era Papiol i no Vernet com havia posat jo. Ara ho modifico. Gràcies.
Publicar un comentario