Una mica d'humor, si em permeteu

Proposo una estona "de pati". Un relaxament general per donar pas a l'humor. Després de tanta crònica seriosa, de tant debat enllaunat, de tanta correcció política, assajar una rialla no va malament. Mentre juguem una mica a la "xarranca" o al "pam i pet " (Joc de patacons), us demano una rialla distesa:

Campanya a baix consum

El meu bon amic Miquel Casellas, en el seu blog, proposava, fa uns dies, amb la bonhomia que el caracteritza, un us moderat de les despeses de campanya electoral. Cosa molt assenyada en aquests temps de restriccions i de vaques magres.Fa uns quants anys, quan va arribar de nou la democràcia i es van reinstaurar les eleccions, se'm va ocòrrer escriure un sonet en clau d'humor, en veure la paperassa que es penjava pels carrers amb els slogans dels partits polítics. Amb el temps, la cosa ha anat a més. Crec que ara ve a tomb recordar-lo.

Llegim el comentari del Miquel Casellas i seguidament, el meu malgirbat sonet.

(Miquel, amb el teu permís)

Per una propaganda electoral limitada

El dia 21 de febrer a la nit comença la campanya electoral per a les properes eleccions legislatives. Una de tantes ocasions que es menystenen molts diners amb unes finalitats més que qüestionables, si més no d'utilitat i rendibilitat dubtosa. Jo proposo que a cada municipi, en especial els grans, es posesin tres o quatre vies importants per posar la propaganda electoral. A partir d'aquí, que es faci la repartició entre els partits, però que deixin la resta del municipi lliure. Estem sobre informats per terra, mar i aire. No cal tantes pancartes que al final no serveixen per res. Amb els diners que sobre es poden dedicar a benestar social que bona falta que fan i més ara que sembla que no passem per uns bons moments. Ja ho sabeu. És un proposta. A veure si algun dia es pot fer realitat.

Miquel Casellas

I seguidament el sonet d'un sonat

Paperassa

Aviat ens cridaran a Sometent
i omplirem de vots la guardiola
amb els noms dels aspirants a la cassola
del congrés o de l’Ajuntament.

Abans haurem sofert el patiment
de contemplar rostres sorgits com la verola,
empastifant el poble amb manta banderola
i eslògans que demà s’endurà el vent.

No t’hi capfiquis, amic meu i mira enlaire
Veus que bonic el paperam multicolor?
Tu fes com jo i no t’encaparris gaire

perquè les coses agafen aquest caire.
A mi em consola imaginar el favor
que fan a les impremtes o al drapaire.

J. Mèlich