No us hi capfiqueu
Vaig a fer la meva valoració personal i transferible dels resultats electoral del diumenge passat. M'ha agradat sempre, ficar cullerada.
Serà una modesta gota en mig de la torrevisca que s’ha despenjat després del triomf del PSOE o, per dir-ho d’una forma més adient, de Zapatero.
Parlant d’anar per casa, com sempre solc fer jo, he de dir que la cosa estava cantada.
A Zapatero li ha regalat la presidència en Mariano Rajoy, o sigui, el PP.
Aquest tsunami, en versió molt encertada d’algun candidat malferit (Herrera, potser), que ha sembrat el desastre polític arreu, no l’ha provocat ningú més que el PP.
Mireu les dades. Zapatero ha guanyat gràcies a Catalunya. Sense els vots catalans, s’ho enduia Rajoy.
Parlant d’anar per casa, com sempre solc fer jo, he de dir que la cosa estava cantada.
A Zapatero li ha regalat la presidència en Mariano Rajoy, o sigui, el PP.
Aquest tsunami, en versió molt encertada d’algun candidat malferit (Herrera, potser), que ha sembrat el desastre polític arreu, no l’ha provocat ningú més que el PP.
Mireu les dades. Zapatero ha guanyat gràcies a Catalunya. Sense els vots catalans, s’ho enduia Rajoy.
L'equip Zapatero, ha aprofitat el pastís del PP, servit amb safata.
Una de les eines clau que ha emprat el PSC-PSOE a casa nostra, es conclou en la consigna de la campanya: “Si tu no hi vas ells tornen”, emulant a Tarantino (Reservoir dogs). Aquest és l’eslògan que implanta definitivament el bipartidisme a Espanya. Si bé té connotacions nostàlgiques ( amb tuf de “A las barricadas”), pel què fa a contundència publicitària, es per treure’ns el barret.
“O blanc o negre”
“O el llop o la caputxeta”
“O el ying o el yang”
“O Zapatero o Rajoy”.
“O el cel o l’Infern”
Vaig comentar amb el meu lloro eclèctic el debat de TV3, amb les cinc forces polítiques de Catalunya. El meu lloro Met em va dir: “Has sentit la Chacón?
No has vist com els ha acollonit amb el perill del “Llop”?
Aquesta serà la clau, el desllorigador d’aquestes eleccions, no t’hi capfiquis més”
Com sempre, vaig haver de donar la raó al lloro.
El dia abans del debat, alguns mitjans de comunicació escrita, van assenyalar “En el debat de demà, tots contra la Chacón”. Però la Chacón i els seus, que no són tontos de quatre dies, que ho són de cent anys, portaven la lliçó apresa. Allí tots es van esplaiar contra el PSC-PSOE, com era d’esperar. Alliçonats pel PP: que si rodalies,amb la ministra “rota y torcia”,que si l’Estatut, que si l’AVE, que si el terrorisme, que si la balança fiscal, que si el català....Ella va defensar-se amb els tòpics de sempre però, al final, com diuen en tauromàquia, els va endinyar una estocada “en todo lo alto”. Els va passar l’eslògan pels morros.
“Senyors, tot això que dieu està molt bé però, abans de res, hem d’evitar que el dia 10 ho hagueu d’explicar tot al Sr. Rajoy. Aleshores sí que ho teniu clar. Aquí no hi ha només que un dilema: Zapatero o Raloy”.
I els catalans ho vam tenir clar: Malgrat l’AVE, el retall de l’estatut, els papers de Salamanca, la negativa de les balances fiscals, les mancances de la joventut, l’immigració, i tantes “coses mal fetes”, en Zapatero va arrasar i, amb la seva embranzida, va ventilar els mini- partits associats, com si fossin un munt de fullaraca: ERC va perdre cinc regidors (Puigcercós a la cuneta, crisi d’ERC) i en Llamazares, extremunciat (Només calia veure la cara de l’Herrera).
Si Zapatero ha estat “el malo de la peli” en aquesta legislatura, imagineu-vos si hagués estat el “bueno”.
I com he dit al principi, al veïnat ens feia molta por el PP, amb la seva política anticatalana, casposa i agressiva. Molta por.
La única defensa era Zapatero “del mal el menos”. I ho van pagar els “petits”, encara que CIU, malgrat el seu diputat de més, tampoc ha quedat en una situació massa optimista, per molts coets que aviin.
Això, i ja acabo, ens fa pensar (al meu lloro i a mi) que, quan torni la calma de la vida parlamentària, els partits derrotats, s’aniran refent. Segur que sí. Aquesta només haurà estat una crisi conjuntural, de circumstàncies. El que sí que ho té més magre, és el PP, perquè anava de guanyador. I en una final, el subcampió, ningú el recorda.
Abans d’anar-me’n, destacar una sorpresa que he patit al consultar els resultats a
Calafell.
PSC........4844
PP...........2110
CIU........1799
Mare, mare, mare, mare.....
Josep Mèlich, Març 2008
“O blanc o negre”
“O el llop o la caputxeta”
“O el ying o el yang”
“O Zapatero o Rajoy”.
“O el cel o l’Infern”
Vaig comentar amb el meu lloro eclèctic el debat de TV3, amb les cinc forces polítiques de Catalunya. El meu lloro Met em va dir: “Has sentit la Chacón?
No has vist com els ha acollonit amb el perill del “Llop”?
Aquesta serà la clau, el desllorigador d’aquestes eleccions, no t’hi capfiquis més”
Com sempre, vaig haver de donar la raó al lloro.
El dia abans del debat, alguns mitjans de comunicació escrita, van assenyalar “En el debat de demà, tots contra la Chacón”. Però la Chacón i els seus, que no són tontos de quatre dies, que ho són de cent anys, portaven la lliçó apresa. Allí tots es van esplaiar contra el PSC-PSOE, com era d’esperar. Alliçonats pel PP: que si rodalies,amb la ministra “rota y torcia”,que si l’Estatut, que si l’AVE, que si el terrorisme, que si la balança fiscal, que si el català....Ella va defensar-se amb els tòpics de sempre però, al final, com diuen en tauromàquia, els va endinyar una estocada “en todo lo alto”. Els va passar l’eslògan pels morros.
“Senyors, tot això que dieu està molt bé però, abans de res, hem d’evitar que el dia 10 ho hagueu d’explicar tot al Sr. Rajoy. Aleshores sí que ho teniu clar. Aquí no hi ha només que un dilema: Zapatero o Raloy”.
I els catalans ho vam tenir clar: Malgrat l’AVE, el retall de l’estatut, els papers de Salamanca, la negativa de les balances fiscals, les mancances de la joventut, l’immigració, i tantes “coses mal fetes”, en Zapatero va arrasar i, amb la seva embranzida, va ventilar els mini- partits associats, com si fossin un munt de fullaraca: ERC va perdre cinc regidors (Puigcercós a la cuneta, crisi d’ERC) i en Llamazares, extremunciat (Només calia veure la cara de l’Herrera).Si Zapatero ha estat “el malo de la peli” en aquesta legislatura, imagineu-vos si hagués estat el “bueno”.
I com he dit al principi, al veïnat ens feia molta por el PP, amb la seva política anticatalana, casposa i agressiva. Molta por.
La única defensa era Zapatero “del mal el menos”. I ho van pagar els “petits”, encara que CIU, malgrat el seu diputat de més, tampoc ha quedat en una situació massa optimista, per molts coets que aviin.
Això, i ja acabo, ens fa pensar (al meu lloro i a mi) que, quan torni la calma de la vida parlamentària, els partits derrotats, s’aniran refent. Segur que sí. Aquesta només haurà estat una crisi conjuntural, de circumstàncies. El que sí que ho té més magre, és el PP, perquè anava de guanyador. I en una final, el subcampió, ningú el recorda.
Abans d’anar-me’n, destacar una sorpresa que he patit al consultar els resultats a
Calafell.
PSC........4844
PP...........2110
CIU........1799
Mare, mare, mare, mare.....
Josep Mèlich, Març 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario