He començat sense proposar-m'ho. De fet, fins que un amic no m'ha instat per sms a continuar, els comentaris que anava fent a Twitter, reproduïts al meu bloc, no pretenien ser res més que les impressions que m'anava causant el debat electoral. Vull dir que probablement no n'hagués fet més de quatre o cinc.
Però al final m'he animat i els comentaris han passat de la dotzena. Els podeu llegir aquí. He de dir que ha estat una experiència fantàstica. Jo m'he incorporat molt recentment a Twitter. Si heu llegit el meu bloc haureu vist que jo sóc de text llarg publicat amb certa separació en el temps. Però la prova amb aquest sistema de comentaris brevíssims i instantanis ha estat fascinant.
Naturalment, la gràcia no està en els comentaris concrets, que reflecteixen impressions del moment, sense anàlisis més aprofundides. La gràcia autèntica està en la possibilitat que qualsevol persona pugui fer un seguiment al minut de qualsevol cosa i tingui la possibilitat de "publicar-la" de franc i sense cap mena de dificultat tècnica.
Coses com aquestes estaven reservades fins fa molt poc a uns quants. Gràcies a Internet, avui és a l'abast de tothom. Poca audiència, diuen? Jo no visc del meu bloc. L'escric per l'alegria que em dóna. Avui me n'ha donat molta.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario