El microones és una conquesta social?

Podríem continuar el post anterior sobre les pallassades de les dictadures referint-nos a les primeres mesures de "liberalització" del nou president de Cuba, Raúl Castro. Alguns comentaristes les han definit de "tímides". Jo les qualificaria de còmiques, si no directament de befa. Vegem-ho.

El primer gran què va ser autoritzar els cubans a poder comprar ordinadors, telèfons mòbils i microones. El segon, permetre els autòctons d'allotjar-se als hotels reservats fins ara als turistes estrangers. No nego que a Cuba hi hagi demanda de béns i serveis com els aquí enunciats. Però si prou ridícul era considerar un microones com una arma de l'enemic imperialista, la pretesa llibertat ara concedida és esperpèntica.

Telèfons, ordinadors, hotels i microones estan del tot fora del poder adquisitiu de la immensa majoria de cubans. En realitat, el preu de qualsevol d'aquests aparells o d'una nit d'hotel superarà el sou mig mensual, que en feines bones i qualificades ronda més o menys l'equivalent a trenta euros.

Perquè ens entenguem: és com si aquí el govern decidís que tothom podrà comprar-se un Ferrari, un pis de 1.000 metres quadrats al Passeig de Gràcia o un helicòpter privat. Què bonic, no? Però qui s'ho pot pagar? Això sí, per decret hauríem ingressat en la categoria dels països que lliguen els gossos amb llonganissa. O aquells on la inflació no "existeix" perquè ha estat prohibida.

És més, l'apertura dels hotels als cubans té un esperpent afegit. Perquè és una mesura que fomentarà molt directament la prostitució i el turisme sexual. Qui no ho sàpigue, que s'informi, però aquí podem avançar que la possibilitat d'emportar-se nois o noies autòctons a l'habitació era una demanda molt insistent de certa mena de turistes que arriben a l'illa caribenya. En realitat, la prohibició havia creat una indústria paral·lela d'allotjaments on es pot anar acompanyat o acompanyada sense cap dificultat.

Però fins i tot en això el règim castrista no ha pogut evitar històricament la cua de palla còmica. Motius moralistes? És possible. Però jo em quedo amb una entrevista sensacional que fa una vintena d'anys li va fer "La Vanguardia" a Fidel Castro. El titular reflectia la frase més al·lucinant de les moltes xarlotades que hi sortien: "Nuestros jóvenes no se prostituyen por necesidad, lo hacen por la alegría natural del cubano". Ni per gana, ni per lliure ús del propi cos, ni per altres històries pseudoprogres: prostitució per alegria natural. Calen més comentaris?