El Consell de Seguretat Nuclear proposa sancionar la central d'Ascó amb una multa que pot arribar als 22 milions d'euros, per l'increïble episodi de la fuita radioactiva que s'hi va produir el novembre de l'any passat i l'ocultament subsegüent. Avui, quan he aterrat altra vegada per aquí, ha estat tot una engegar la ràdio i escoltar aquesta notícia a tothora, amb la cantarella afegida que és la sanció més alta de la història a una central nuclear espanyola. Aquesta afirmació tan rotunda necessita alguns aclariments, que gentilment ofereixo a qui li pugui interessar.
En primer lloc, no és la sanció más alta imposada per la senzilla raó que es tracta d'una proposta. El ministeri d'Indústria decidirà finalment i el que seria històric és que aquest departament es decantés per una sanció màxima, sobretot quan la pressió popular ja ha quedat molt enrera. En segon lloc, la possible sanció és per falta greu i, segons la normativa, pot anar de 9 a 22 milions d'euros. O sigui que el marge és moooooolt ample.
Ja veurem, en tot cas, en què queda tot plegat. Jo m'he quedat sorprés que la proposta de sanció qualifica els fets ocorreguts com a falta greu (fins a quatre faltes greus, a més de dues de lleus), en comptes de qualificar-los com a molt greus. Si l'episodi del passat novembre no va ser gravíssim, un no sap què hauria d'haver passat perquè el govern prengués mesures més dràstiques. Perquè aquella fuga no va demostrar exactament que la nuclear d'Ascó estigui en mans incompetents, sinó en mans de persones irresponsables, com vaig escriure en aquesta entrada.
Però la falta molt greu comporta la retirada de la llicència d'explotació, eufemisme que no vol dir altra cosa que el tancament de la central, amb caràcter temporal o definitiu. I a això sí que no hi arribarem. No és que hi hagi connivència entre l'administració i les empreses propietàries d'Ascó (Endesa i Iberdrola), però sí que hi ha un cert statu quo difícil de trencar. Segons aquest statu quo, l'empresa pagarà de gust la multa, si bé la rebaixarà tot el possible via recursos administratius i judicials, perquè això ja li entra en com té organitzat el negoci. I l'Administració podrà fer veure davant dels ciutadans que aplica mà dura, tot i que les coses continuaran més o menys com sempre.
Al final, com sempre passa en les multes, tot està en determinar si surt més a compte pagar-les que corregir els errors i defectes que les han originat. Recordo de quan treballava de periodista a Tarragona que una coneguda empresa del sector petroquímic preferia anar pagant multes per contaminar. Els filtres que haurien evitat les emissions valien 2.000 milions de pessetes de les de llavors. La multa màxima que li podien posar era de 5 milions. És a dir, podia permetre's el luxe de pagar fins a 400 multes abans que la broma deixés de sortir-li a compte. En realitat, la cosa es va resoldre quan els contribuents (via subvencions medioambientals) li vam pagar a aquesta companyia el 90% del cost de la solució del problema.
Per això he volgut veure si la multa és tan històrica i tan espectacular com ens han venut aquest dilluns els mitjans de comunicació. De veure-ho no en relació a un reglament administratiu, sinó en relació als comptes de l'empresa. Ja sé que això és tenir molt mala llet, però les xifres ratifiquen la meva malfiança innata. L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II va tenir una facturació, l'any 2006 (l'últim que he trobat disponible al Registre Mercantil), de 160 milions d'euros. Potser una multa de 22 milions els fastidiarà bastant, però no tant si considerem els beneficis dels titulars d'aquesta associació.
Iberdrola ha tingut durant el primer semestre d'enguany un benefici net (un benefici i net, no una facturació) de 1.959 milions d'euros (punxeu aquí per veure la informació a la web de la pròpia empresa). A Endesa li van les coses d'una forma encara més espectacular. El seu benefici net durant el primer semestre ha estat de 6.002 milions d'euros (vegeu-ho aquí).
La veritat, 22 milions d'euros són una picossada (uns 3.660 milions de pessetes), però si les elèctriques faran el teatre de resistir-se tot el que puguin és per no sentar precedents. La multa, per ella mateixa, no els rascarà ni la pintura. Per tant, no n'hi ha per fer-ne tant soroll.
3 comentarios:
N'hi hauria prou en establir les multes com un percentatge del compte de resultats (tret de que fossin negatius). Saps que en economia hi ha fòrmules/ratis per equiparar una empresa a una altra i, en conseqüència, ajustar la multa en qüestió. Veuries com grinyolen els semidéus dels Consells d'Administració amb la més petita osca a la cartera.
Però pensa que tots els qui, ara, tenen el poder decisori (membres del poder executiu o legislatiu que podrien fer la norma corresponent) somnien amb una jubilació plàcida i força rentable en una d'aquestes "macros". No es faran mal veure per quatre o vuit anys de polític parlamentari. La sortida a aquesta segona questió és encara més senzilla: les incompatibilitats.
Tot plegat...una utopia...fàcil de solucionar, però una utopia.
Pel que fa a la "connivència" jo no ho volia dir tan clar, perquè tinc la costum de documentar les sospites. Però estic d'acord amb el plantejament. I les incompatibilitats, per cert, han de ser creïbles. No pot ser que l'assessor econòmic de Zapatero se'n vagi a treballar a la patronal de les constructores, amb permís del govern, i a l'endemà ja sigui rebut a la Moncloa per pidolar pels seus nous patrons.
Pel que fa a les multes, les de trànsit a Suècia es regeixen per un principi de proporcionalitat a la renda de l'infractor. La cosa està taxada, perquè no hi hagi arbitrarietats, però funciona i ho fa molt bé. A tu i a mi, una multa de 600 euros ens pot fer mal a la buxaca, però a segons quines butxaques no els rasca ni la pintura, com deia en el comentari.
A Estats Units hi ha molts ligitis contra empreses per afectacions a la salut pública, el medi ambient, els drets ciutadans... Molt sovint van per via civil, perquè no cal empresonar ningú per a espantar-lo prou com perquè s'esmeni. En aquests casos, les sancions es basen en dues idees: assegurar-se que el sancionat no reincidirà i servir d'exemple a tothom.
Com es calcula en la pràctica? Doncs es mira el compte de resultats de l'empresa i s'actua en conseqüència. La multa no mata, però fa mal. I ha de fer mal si volem que serveixi per a alguan cosa.
No hem tardat gaire en trobar una millor manera de multar una "macro". És clar, debem tenir un fons de pensió contractat...
Per la connivència no cal que perdis el temps documentant-te gaire. Consells d'administració de: Endesa, Iberdrola, Iberia, Renfe...les constructores ja les has posat al sac...no et deixis les caixes d'estalvi que ara ja emetran en ferm les "quotes participatives" (mercat de Calaf d'americana i corbata)...ah! empreses de serveis municipals, mancomunitats i, darrerament, pren més força del normal els mitjans de comunicació. Guaita si n'hi ha de "futurs" en aquest mercat laboral clandestí...
Però estem en una societat de rics i pobres, proletaris i empresaris. El mateix tipus de societat que a l'edat mitja: senyors i serfs. Encara som aquí. Hem ajustat les normes, els conceptes. Hem suavitzat les aplicacions fins a encabir-les en l'anomenada "societat del benestar".
Ens trobem que fins fa quatre dies les sancions màximes per a delictes fiscals assolien l'astronòmica xifra de...60.000 euros. Una miseria, vaja. El senyor Aznar ho va canviar (cal recordar que, encara avui en dia, no passa de ser un inspector d'hisenda amb possibles), actualitzant-ho. M'explico, ho va deixar amb la mateixa ridiculesa que estava, però modificant els imports de les multes al inici del segle XXI.
Està pelut...
Publicar un comentario