viernes, 29 de febrero de 2008

CIM, ni si, ni no, tot el contrari?

Una de les polèmiques de referència a la nostra comarca és la construcció del CIM (Centre Integral de Mercaderies) en terrenys dels municipis de l’Arboç i Banyeres. Per informar-se sobre l’assumpte –si feu anar el Google– hi ha 188.000 possibles entrades, si bé la que us donarà més informació és la www.nofemelcim.org.
En ella hi podem llegir:

"La Plataforma "NO FEM EL CIM" és va crear l'any 2003 arrel de la sospita que la Generalitat volia construir un Centre d'Intercanvi de Mercaderies que en un principi ocupava 220 ha. Aquest projecte s'estava portant d'amagat i en aquell moment ni Generalitat ni Ajuntaments oferien informació als veïns que la sol·licitaven"

Efectivament, per aquelles dates, la Generalitat va gestionar l’adquisició d’una gran quantitat de sòl. Al contrari del que diu la Plataforma, si més no, la cosa fou més que evident. Sobre tot quan hi ha algú que paga els terrenys per sobre del preu de mercat La informació corre que se las pela; la informació que interessa, és clar. La de que hi havia algú comprant massivament, corregué com la pólvora. Hi hagué diversos propietaris –que disposaven d’una gran quantitat de sòl– que esperaren fins el darrer moment per donar el si. El preu que n’obtenir-en fou, si fa o no fa, el mateix que els qui van vendre primer. N’hi ha que van assessorar-se del fet de voler-se plantar i no vendre (no se sap si per interès o per interès) i, segons sembla, la resposta dels professionals del dret va ser que acceptessin, doncs, a males, els expropiarien i aplicarien el "preu just". O sigui, en diners, el mateix. La fal.lera per saber que s’hi faria venia donada per albirar si se’n podia treure alguna cosa de tenir, al costat, ...un parc logístic. Els veïns que van adreçar-se als ajuntaments –posem un cas, el de l’Arboç– eren informats que s’hi faria un centre de mercaderies. Per tant, no és del tot cert que l’afer fou tractat amb més nocturnitat i traïdoria que qualsevol altre compra de sòl de les que, habitualment, tots coneixem del municipi de cadascun.

Si esbrinem els regidors d’aleshores, els que s'han afegit a la Plataforma i els que manen actualment, es donen coincidències que et fan venir el riure.

També, la pàgina web de la Plataforma, ofereix la possibilitat de adherir-se:

"A la Plataforma “NO FEM EL CIM”, amb l’objectiu d’unificar els esforços de les entitats i persones que treballen per tal de reivindicar la protecció i ordenació dels espais de la nostra comarca, amenaçats per actuacions urbanístiques com aquesta"

Bé, observant com s’ha “protegit i ordenat els espais de la nostra comarca, amenaçats per actuacions urbanístiques” en els darrers 50 anys, ja n’hi ha per començar a córrer cap a les armeries i formar piquets per a cavar barricades.
La Plataforma es declara apolítica. El capítol d’adhesions, però, s’encapçala, després de “les signatures recollides que es compten per milers” –anònimes–, pels “Ajuntaments i Polítics contra el CIM” (ull amb les majúscules d’ajuntaments i de polítics) on hi figuren els dos consells comarcals del Penedès i una relació d’ajuntaments. Només comentaré que no hi són (pot ser per oblit, omissió o vocació) els de: Albinyana, Bonastre, Calafell, Cunit, Masllorenç, El Montmell i Santa Oliva, tots ells del Baix Penedès (50% dels municipis). Respecte a l’Alt Penedès hi ha 3 adherits de 27 existents (l’11%); del Garraf, 1 de 6 (el 16%).
En un altre apartat, “NO FEM EL CIM” ens informa de que:
"El CIM Penedès (Centre Integral de Mercaderies) és un projecte que pretén convertir 186 hectàrees entre els municipis de Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume en un MACRO Polígon Industrial. Aquesta superfície de ciment, equivalent a uns 250 camps de futbol i 4 vegades més gran que el CIM Vallès, convertirà aquesta zona en un parc logístic sense valor afegit i generarà un tràfic diari de més de 10.000 vehicles. La construcció del CIM suposarà el col·lapse de carreteres, l'augment de la contaminació, la falta d'aigua, l'increment desmesurat de la població, la saturació dels serveis sanitaris i la pèrdua de la identitat pròpia de cadascun dels nostres pobles i de tot el Penedès"

Del projecte, efectivament, es pot dir que: és faraònic (:)), ocupa un lloc excessiu i crearà tensions d’infraestructures. Ara bé, dir que el parc no tindrà valor afegit...no entenc com es pot fer caber, en el mateix paràgref, amb “l’increment desmesurat de la població”. Vaja, que els nous habitants no menjaran, no es vestiran, no gaudiran, no viuran, ni conviuran. A part, només cal mirar el cordó de la costa (també punts de l’interior de la comarca) a l’estiu i caps de setmana per adonar-se de que hi ha col·lapse de carreteres, augment de la contaminació i saturació dels serveis sanitaris. La manca d’aigua, per desgràcia, està tan generalitzada, que ja no se sap per on posar-hi ma. A la “pèrdua de la identitat pròpia de cadascun dels pobles” no hi veig cap problema, en observar com –tots ells– han solucionat amb un èxit total els problemes de la immigració (la dels anys 50, la dels 90 i la d’ara).

Si fem una foto d’ara, doncs, els problemes no són gaire diferents dels que ens plantejaria el CIM.
Malgrat el període estival, la nostra comarca està mancada del nivell industrial d’altres. Lògicament, també és inferior el seu percentatge en empreses de serveis, una cosa porta a l’altre. Només cal veure les andanes de les estacions de tren i els nusos de carreteres de la comarca a certes hores del matí per adonar-se que la majoria de la nostra gent ha de desplaçar-se a comarques veïnes per a treballar. Podem defensar que això es deu als nouvinguts de Barcelona i rodalies. El cert és, però, que una gran part dels nostres fills han de trobar feina lluny del Penedès. Un símptoma no gens favorable.
La que, tot sovint, anomenem “societat del benestar” es basa en un equilibri tan delicat com macabre. Generem una quantitat ingent de necessitats que comporten una gran quantitat de residus i noves necessitats. Dels darrers, la nostra comarca en pateix a l’estiu. Hem d’afegir-hi les vies de comunicació (carretera i ferrocarril) que parteixen en dos el territori...
Fins fa dos anys, les úniques comarques de Catalunya que no disposaven d’hospital comarcal eren Les Garrigues i el Baix Penedès. Ells encara no en disposen. Critiquem, amb tota la raó del món, la poca descentralització; però la volem interessadament. Ens interessa la de la sanitat, l’educativa, la que ens afavoreix. No volem la que porti conflictes o tensions. Semblem la sogra que deia: Qui els hi fa el nas, que els porti al braç! Malgrat que el qui posa el braç i el qui puja al braç hauran de pagar-li a la sogra la pensió de jubilació, la despesa sanitària i si cal, integrar-la a la llei de dependència. N’hi ha d’altres que diuen que, ells, ja paguen els seus impostos per què els hi solucionin. Que feliç viure enganyat. I perillós. Per altra banda, la voluntat de la gent és important, organitzar-la és positiu. Prou difícil és posar-nos d’acord uns quants com per no donar-li embranzida i representativitat.
Senyors, no sé com ni de quina manera però, tard o d’hora, haurem d’entrar al club de la vessant negativa de la cooperació. Igual ho fem, ara, amb el CIM o més tard amb no sabem què. El número de loteria el tenim a la butxaca i als jocs d’atzar, a la llarga, sempre si perd. No voldria caure en la demagògia d’aventurar que el que vindrà, si no es fa el CIM, serà pitjor. Si més no, renego dels altres demagogs que postulen en el sentit d’oposar-se a tot i fer pensar (ells no ho pensen) de que sempre es podrà sortir incòlume del “progrés”, tal com aquest s’entén en els nostres dies.
Ni sogres, ni innocents, ni demagogs. Si més no, sempre queden les armeries. Formar piquets, al preu que va la ma d’obra, és insostenible.
Jordi Voltà
Calafell, Baix Penedès (no adherit).

No hay comentarios: